El grup Gossos – Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Roger Farré i Oriol Farré – es va formar l’estiu del 1993. La casualitat -o potser el destí- va fer que quatre joves músics i manresans coincidissin i comencessin a tocar sense cap altre pretensió que passar-s’ho bé. Ells eren quatre veus, tres guitarres i un baix, i aquesta circumstància va fer que des de un principi el seu so fos totalment acústic.
D’aquelles hores tocant i rient varen néixer les primeres cançons, i també les ganes de començar a actuar. La seva ciutat, Manresa, va ser el seu primer escenari, però van ser els concerts improvisats al carrer els que els van permetre el prim
er contacte amb el públic, que s’adonà, de seguida, que aquell era un grup diferent.
A finals del 93 i principis del 94 el grup es presenta a dos concursos; a tots dos és premiat. El premi del segon d’ells, la Primera Mostra de Pop-rock per a joves, els permet enregistrar el seu primer disc, anomenat com ells, Gossos. El seu productor serà Carles Cases, genial compositor manresà i bon amic del grup.
L’any 95 el primer treball del grup ja ha venut més de 6000 còpies, i ells ja s’han passejat arreu de Catalunya en una primera gira d’estiu, talonejant grups com Lax’n’Busto, l’Elèctrica Dharma o Presuntos Implicados. El públic és entusiasta amb ells, i la confiança del grup creix.
L’any 96 Gossos treu el seu segon disc, En privat. Produeix el disc Nando González, conegut guitarrista que també ha treballat amb Amistades Peligrosas, Hevia o Eros Ramazzotti. El grup, mentrestant, prepara una gira de teatres que comença a Manresa i acaba, després de tocar en diverses poblacions catalanes, a Barcelona. L’espectacle s’anomena “El carrer dels gossos”, i té un gran èxit. La connexió entre el grup i el públic creix encara més a l’estiu, en els directes que els porten per tot Catalunya. Aquest mateix any actuen com a taloners de James Brown, i tanquen la gira amb més de 70 actuacions realitzades.
L’any 97 comença amb una segona etapa de concerts en teatres i amb la preparació de la nova gira. Aquell any Gossos ja compta amb la seva pròpia infraestructura tècnica i comparteix escenari amb la majoria de grups catalans i també amb algun de fora. A mig estiu el grup comença la pre-producció del seu tercer treball. L’encarregat de produir-lo és Suso Saiz, un músic admirat pel grup, i aquest els porta a gravar i
mesclar el disc a Madrid. Així fa que entrin en contacte amb gent de fora de Catalunya. Aquest serà, en el futur, un dels aspectes que el grup més voldrà treballar: connectar amb gent nova per aprendre constantment.
L’any 98 apareix aquest tercer disc. Un disc que té, com a títol, un mandala format per ells, tot un símbol del que és i significa Gossos. D’aquest treball se’n venen unes 40.000 còpies. La gira d’aquell any ja la van fer com a “cap de cartell” i es concep com un gran espectacle de música i llum. Es va tancar amb més de 35 actuacions. A mitjans d’aquell estiu, entre concert i concert, el grup comença pensar ja en el seu quart treball, i decideixen que serà un directe.
El disc Directament es va gravar el mes de Setembre del 98 al Teatre Conservatori de Manresa. És un disc que recull versions dels seus temes, algun tema inèdit i també versions en castellà i anglès que Gossos ja tenia en el seu repertori del directe. El grup va voler fer d’aquest disc una festa, on poder reunir tots els amics que ha fet durant aquests anys, alguns més coneguts, d’altres no tant, però que tenen en comú haver estat sempre al seu costat.
L’any 1999 és un any de replantejaments. El grup ja fa anys que toca arreu de Catalunya, i tenen ganes de portar la seva música encara més lluny. Comencen a concebre la música com alguna cosa més àmplia, com un llenguatge universal i global, i és d’aquestes reflexions que en neix el que serà el seu primer disc en castellà, De Viaje.
A finals d’aquell mateix any el grup es trasllada a Madrid a gravar aquest disc, que serà el seu cinquè treball. El títol del disc neix de les sensacions que varen viure aquells mesos: un viatge exterior, d’obertura a noves terres; i també un viatge interior, a la recerca de noves emocions i maneres de transmetre-les. Suso Saiz torna a conduir-los, continuant la línia creativa que havia començat amb el disc del mandala.
El disc De Viaje és un disc de sonoritat volgudament ambigua, on Gossos i Suso Saiz van voler anar més enllà del so acústic, explorant i traslladant-se a altres espais sonors. Són dotze cançons plenes de reflexions a les portes d’un nou mil·lenni, que ens parlen dels dubtes i les pors davant d’aquest (“Yo no tengo la solución para que las cosas vayan mejor, no podría acompañarte, no tengo ni corazón”.) Per altra banda, però, les lletres també aporten optimisme, ens parlen de la necessitat de somniar i de confiar en la imaginació, de mirar cap endavant (“aún es tiempo de oír el silencio, de cerrar los ojos y dejarse llevar”.).
Gossos és conscient d’haver fet, amb De Viaje, un dels seus millors discs. La recerca d’aquest nou so, molt més ric, i una maduresa en les lletres, fan que sentin que aquest cinquè treball és, més que un disc, una experiència vital, única i irrepetible.
Després de més d’un total de quaranta concerts per tota Espanya presentant el De Viaje, el 2001 es preparen per treure el seu sisè disc, que es titularà Cares. El disc es gravarà a casa, a Transtudio, l’estudi que els Gossos s’han anat preparant al llarg dels anys. És el seu segon i últim treball amb Drac (Virgin) i es planteja com un retorn al públic que sempre els ha acompanyat. Si bé De Viaje era un disc introspectiu, Cares pretén ser molt més extrovertit i amable. El seu nom reflexa el seu caràcter, el d’un disc fet de cançons diferents les unes amb les altres, fresques i variades. És en aquest treball en el que Gossos comença el camí cap un so més elèctric i no tant purista com en els seus anteriors treballs. Alguna guitarra elèctrica, alguna programació, anticipen el canvi que és a punt de viure el grup. Cal destacar la col·laboració en el disc de Javier Álvarez.
L’any 2002 Gossos fa un pas endavant en la seva carrera. Als quatre membres s’hi incorpora un cinquè, Santi Serratosa, bateria. A més, Gossos fa el pas def
initiu cap al so elèctric, més contundent que l’acústic dels principis. D’aquests nous cinc Gossos neix aquest treball, El Jardí del temps. Uns Gossos diferents, que, com sempre, no deixen d’inventar, buscar, aprendre. De viure. En aquest punt tornen altre cop a una discogràfica catalana Musica Global, amb la qual enceten un nou camí.
Aquest disc tornar a donar confiança a la banda per plantejar nous horitzons en un panorama, el català, que no deixa de transformar-se. Lluny queda ja aquell Rock-Català, aquell fenomen de masses i de reivindicacions d’un públic que necessitava expressar-se en la seva llengua. Ara és el moment de mirar cap a nous espais i Gossos empren un camí que segurament ja no té retorn. Així El Jardí del temps és el primer pas en aquesta nova recerca, un disc que serveix per formar la nova banda i reprendre el camí. Moltes són les aventures viscudes i amics coneguts pel camí, un dels personatges remarcables és Jorge Drexler, amb qui comparteixen escenari, cantant junts Club Toonight, una de les brillants cançons d’aquest disc.
El 28 i 29 de juny del 2003, el grup vol deixar petjada d’aquest mo
ment viscut i celebren dos concerts consecutius a l’espai de Barcelona. Aquest concert quedarà inmortalitzat en el seu primer CD-DVD. Gossos a l’espai.
Al 2004 Gossos ja té nou material apunt i l’experiència que els mancava en aquest nou format, ja estan a punt per treure un altre treball en aquesta nova línia més rockera i contundent. A la primavera del 2005 arriba el 8.
El 8, és un numero que té en ell mateix una clau que identifica aquest disc. Primer de tot ens parla del vuitè treball de la banda i així denota una experiència. Per un altre costat, ens parla d’una realitat que dona voltes a si mateixa, creuant-se per un únic punt. Així és el 8. Els Gossos van i venen, però sempre els uneix una forma de treball, en equip.
Aquest disc és una exploració en forma de noves cançons, cap a una essència més rockera, però torna a connectar amb els Gossos dels seus inicis, per la frescor i el domini de melodies al més pur estil del grup. Un altre cop han agafat el compromís de la producció, però amb un pas de gegant. Gravat a Transtudio (Manresa), pel mateix grup i mesclat a Q-Studios (Madrid) per Guillermo Quero, enginyer en els últims cinc discs de la banda. És un disc gravat a l’hivern, però la gran majoria de les composicions han estat escrites al l’ombra del bon temps. 14 cançons plenes d’energia que exploren temes tant humans i quotidians, com la vida mateixa. El vuitè treball d’una banda que encara té moltes coses a dir.
Durant aquest període són moltes les experiències que acumularà el grup. Gira d’estiu per els principals escenaris catalans i una gira d’hivern “de tu a tu”, una gira plantejada per retornar als espais petits, espais on la comunicació de curta distància s’esdevé una de les millors eines del grup. Participaran a la pel·lícula Rock&Cat, a la campanya de la Marató de TV3, fent-hi la sintonia amb la cançó “Tens un amic”, a la campanya del Banc de sang composant la cançó “Amb la teva sang” i esdevindran el grup més radiat a Catalunya amb la cançó no és nou, on hi col·labora la bagenca Beth. En aquest temps també incorporaran remescles de les seves cançons com a eina promocional per arribar a altres públics, amb l’afany de renovar i modernitzar la seva proposta.
El 2007, És any d’Oxigen, el novè disc de la banda, un nou di
c facturat tot ell a casa (gravat a Transtudio i mesclat per Guillermo Quero a Kay Studis), va veure la llum el dia 5 de Març. El disc que va de ser un nou pas endavant en la carrera d’un grup que ara ja duia 14 anys a dalt dels escenaris i treballant per seduir amb noves propostes al públic del S.XXI. Va ser un disc amb vocació internacional, sorgit d’una mirada local, la de la seva Manresa. Oxigen va ser un disc que va conduir al grup a nous horitzons. Es va parlar del disc més complert, un disc que arribava a moltes persones diferents. Aquest disc va ser un disc aclamat per la crítica i que va donar al grup premis com el millor disc de l’any pels lectors de la revista “Enderrock”. Va ser un disc amb 15 talls, 13 noves cançons, la remescla exitosa de “No és nou” i la composició “Turquesa” una nova peça que el grup va fer juntament amb Cris Juanico a la pel·lícula “Rock&Cat”
Possiblement va ser el disc que va situar Gossos, altre cop, com a referent en l’escena catalana i que consolidava la seva segona etapa, amb en Santi Serratosa.
Possiblement també, és el disc amb més hits, que encara avui ocupen els llocs destacats amb llistes com Spotify. La cançó “Nit trista de Patum” que exposava els fets succeïts durant les festes de la Patum del 2006, on el jove Josep Maria Isanta hi va perdre la vida assassinat, va ser molt comentada. Oxigen com a primer single, refrescava el so del grup en les emissores musicals i Corren, cas singular, passava a ser una cançó popular.
L’efecte Corren: La cançó que interpreta conjuntament amb el grup, Dani Macaco, va despertar molt fort l’estiu del 2007, com a tercer single del grup. El disc anava penetrant amb les distintes cançons i les seves
ingularitats. Els astres es van alinear per fer de Corren una cançó que s’escoltava arreu, també fora de les fronteres catalanes. Així poc a poc, aquest reggae de factoria Gossos, es va convertir en un himne popular. Se li han dedicat versions i inclús programes de televisió com el “No me la puc treure del cap”.
Tots aquests successos aplanaven el camí per celebrar per la porta gran els 15 anys del grup.
Auditori 15 anys. El 4 d’abril del 2008, Gossos celebrava a la Sala 1 Pau Casals de l’Auditori de Barcelona, amb entrades exhaurides, el seu 15é aniversari. Era hora de celebrar i de donar gràcies a tota la seva afició pels bons moments viscuts. Va venir bé per documentar l’experiència i treure un CD-DVD del directe, juntament amb un documental sonor, on la periodista i amiga Laura Duran, acompanyava al grup recuperant records dels 15 anys viscuts.
El concert va ser una nova fita pel grup. Davant de més de 2.000 persones, desfilaven les seves millors composicions acompanyades amb molts casos d’amics de trajectòria com, Suso Saiz, Gerard Quintana i Josep Thi
, els Lax, Dani Macaco…
El disc i DVD mesclat en 5.1, van immortalitzar aquest moment.
La gira del grup, tant la d’Oxigen com la de 15 anys, l’una darrera l’altre, va fer que el grup actués per tot el territori durant 3 anys seguits. Pel camí, van viatjar al Pop-komm de Berlin, també a Holanda, on durant una setmana, van poder tocar a varis festivals i on van deixar una boníssima impressió.
Dia 1. Segurament és el disc més sorollós i contundent del grup. La banda se sent segura després de 3 anys continuats de gira per grans escenaris. Hi ha ganes d’essència de directe. L’ambició sonora els porta a fer un disc menys digerible, però contundent, clar i fet pel moment. Dia 1 és una aposta i un sentir. No n’hi ha prou amb un canvi, cal tornar a començar. El Dia 1, ja és quelcom que ha començat, no és el dia 0, és quelcom que necessita ser acompanyat perquè pugui seguir endavant. Cal confiança i noves idees. Apareix per primera vegada el piano com a instrument que els acompanyarà d’ara endavant, interpretat per l’Oriol Farré.
El disc va veure la llum al 2010, el dia de St. Jordi, i el 6 de maig, es va presentar en directe davant de 1.200 persones a la sala Razzmatazz. Un show de grans magnituds presideix la nova gira. L’escenari reprodueix la portada del disc, un enorme teló que representa una mena de sol naixent amb els colors negre, blanc i vermell i una pantalla de leds enorme que ajudarà a projectar els moments més contundents del concert, així serà la gira que els durà fins a finals del 2011, per més de 60 localitats. Un ambiciós projecte que fa un pas endavant, una gira de gran format que fa la volta al país.
S’acaba la gira en un concert a casa, “al Sielu” de Manresa, pels vols del nadal de 2011 i el grup anuncia una aturada d’un any. Durant el 2012 Gossos abandona els concerts, per donar-se espai, per trencar rutines, després de quasi 20 anys junts, es tracta de fer quelcom diferent, per exemple, parar.
El 14 de gener del 2013, reapareix Gossos. L’entrada no pot ser més bona. Gossos ha composat la cançó final del primer capítol de la segona temporada de “Polseres Vermelles”. Un autèntic fenomen al país. En aquest capítol tant especial, Gossos va crear la cançó “Res tornarà a ser igual”, per acompanyar al personatge del Lleó en el moment de comunicar-li que no esta curat, que les coses no van bé.
A l’abril del 2013, altre cop per St. Jordi, Gossos apareix amb el disc “Batecs”. Un disc optimista ple de cançons en majúscules. Cançons que ens acompanyen en un moment en que gran part de la societat esta unida, comença a bategar, unint-se altre cop per ser agent de canvi. Son moments en que la paraula hipoteca, desnonaments, dret a decidir, justícia… sonen arreu. Batecs no només és un nou disc en la llarga trajectòria del grup, l’11é disc d’estudi, és també una banda sonora pel moment. L’aturada ha donat aire, els ha fet créixer i del procés, ens regalen 16 cançons. Elèctriques, acústiques, melòdiques… recuperant de nou l’esperit de les cançons. Els Gossos es fan grans, però encara son molt joves. Busquen ubicar-se al lloc que els pertoca. Ja son un clàssic i com a tal ja no els calen adjectius, les cançons parlen per si mateixes.
El disc es va presentar al maig al Teatre Colisseum de Barcelona davant de 1.400 persones. Va ser l’inici d’una gira molt acurada, inicialment per auditoris i teatres i més endavant festivals com Cap Roig, o les grans Festes Majors del país. Sis grans columnes que fan de pantalles per a projecció o canvis de color, presideixen l’escenari. Altre cop espectacle que combinarà els grans formats i els espais de caliu per seguir oferint un directe meticulós, a l’alçada de la pròpia exigència del grup. Gossos té clar que per poder seguir el seu camí cal fer les coses al 100%.
Aquell estiu el grup va tenir l’honor de participar en el “Concert per la Llibertat” celebrat al camp nou amb 100.000 persones per reivindicar el dret a decidir dels pobles. Van interpretar la cançó de Lluís Llach “Bressol de tots els blaus”
I l’aventura segueix i es transforma al 2015, un nou espectacle, un nou format… Gossos 22
Fa 22 anys que, junts i senten que ara és el moment de deixar entrar als seguidors al local d’assaig. Un lloc de creació, un punt de trobada. L’espai on va començar tot. On s’origina tot. La idea, l’estructura, el diàleg, la inspiració.
Busquen la intimitat. Això no es pot fer en espais de gran format, es perd alguna cosa. Volen el públic a dins i no a fora. Això els permet mostrar-se tal com
som. Molt més propers. On es pugui entendre el procés creatiu.
Allò que só i els distingeix, allò que els fa únics. Ni millors ni pitjors. El seu camí. El seu procés creatiu.
Un espectacle pensat especialment per a tots aquells que volen penetrar en l’univers gossos i saber una mica més del grup. Un concert, un assaig, un escenari, un diàleg, un joc… trencant barreres. Serà una retrospectiva dels 22 anys amb la mirada dels qui ja han recorregut el camí fet. Des de l’essència acústica, reinventada i plena de nous colors.
Durant el 2015 i gran part del 2016, Gossos hem abandonat els grans formats per centrar-nos en aquest univers més íntim. Sentim la necessitat de passar més temps dins d’aquest espai. Serà la llavor del nostre proper pas creatiu. Volem deixar entrar tothom qui ho vulgui per compartir aquest moment i, fins i tot, que aquest púb
lic que ens acompanya i ens hagi acompanyat en pugui ser el protagonista.
22 poblacions, o espais dins la nostra geografia catalana que ens permetin construir aquest escenari. El grup al centre! Molt important, envoltats per unes 222 persones. Molt a prop, diluint al màxim la distància. És un espectacle de petit format, senzill, íntim, on es pugui trencar fàcilment aquell vidre invisible que sovint els separa del públic.
A mitjans del 2016 es comença a gestar el que serà el seu 13è treball, Zenit, un disc enregistrat fora del seu lloc habitual, a Can Pardaler, acompanyats i assessorats pel guitarrista, cantant i productor David Rosell.
Zenit, torna a marcar una evolució del banda, nous sons, noves harmonies, amb una intenció de renovar però mantenint l’essència de les melodies i les veus que els ha caracteritzat.
El disc es presenta al Setembre del 2016 al Mercat de Música Viva de Vic.